A la història de l’acer patinable o Corten tenim dades des del 1822 on una patent ja assenyalava que afegint Coure a l’acer normal resistia millor a la corrosió, però va ser a partir del segle XX on es va començar a investigar i es va esbrinar que afegir el Coure en dosis del 0, 03% augmentava la resistència a la corrosió de manera efectiva. Van ser Kendal i Henderson D’USS Steel a l’any 1933 quan ho denominen Cor-ten comercialitzant el primer acer patinable sota aquest nom.
En els anys posteriors augmenten els assaigs amb combinacions d’aleants a més de coure i s’incorpora Si ( silici ) P ( fosfor) i Cr ( crom) i s’adopten dues versions: una amb Niquel Corten A i una altra sense Niquel Corten B. Als EEUU es van fer estudis de 20 anys sobre l’oxidació a diferents atmosferes. El comitè ASTM va exposar molts acers aliats amb contingut de Coure i van veure com l’acer patinable podria utilitzar-se sense pintar i sense galvanitzar, per a obres de ponts on es requereix un acer durador amb almenys 100 anys de durada en ambients rurals.
